DENOMINACIÓ DEL NOM DE LA CIUTAT I LES PEDANIES

En la sessió ordinària celebrada per l'Excm. Ajuntament Ple, en primera convocatòria, el dia 28 de febrer de 1984, el regidor president de la Comissió de Cultura presentà una moció per la qual demanava que el nom de la nostra ciutat emprara la forma autòctona i genuïna ELX com a denominació oficial de la nostra ciutat, i per tant que s'utilitzaren indistintament a nivell oficial tant Elx com Elche. I, per això, al.ludeix al fet que la llengua oficial de l'Administració i de la Justícia del nostre país sempre ha estat el valencià, fins al Decret de Nova Planta (1707) amb el qual quedaren abolits la llengua i els furs valencians. La proposta fou sotmesa a votació i s'aprovà per 19 vots favorables i cap en contra. L'Excm. Ajuntament Ple acordà d'aprovar la moció i d'elevar l'expedient a la Generalitat Valenciana, per ser de la seua competència resoldre sobre la denominació oficial de municipis i topònims en general, segons estableix l'article 31.8 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la qual cosa ratificà aquesta posteriorment.

Igualment, i en aquesta mateixa moció, proposava d'aprovar els noms de les Partides Rurals del nostre terme municipal en llur accepció en valencià, l'originària, la genuïna i autòctona, segons consta a continuació: Algoda, Algorós, Altabix, Atzavares (Alt i Baix), Asprella, Carrús, Daimés, els Bassars, el Pla de Sant Josep, Ferriol, Horts i Molins, Jubalcoi, la Marina, l'Altet, la Foia, la Baia (Alta i Baixa), la Penya de les Àguiles, la Torre del Pla (Alt i Baix, i la seua accepció en castellà Torrellano), les Vallongues, Maitino, Matola, Perleta, Puçol (amb el Fondo), Salades, Santa Anna, la Vallverda (Alta i Baixa) i el Derramador, la qual cosa va ser també aprovada i ratificada pels mateixos vots favorables i cap en contra.

 

REGLAMENT DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA PER AL MUNICIPI D'ELX I EL SEU AJUNTAMENT